Si us passejeu per aquesta vall podreu conèixer les característiques del bosc mediterrani i podreu arribar a notar la presència dels habitants d'aquest indret que des de l'Edat Mitjana feren de la Riera de Merlès el seu mitjà de vida. En són la prova els diversos molins fariners, les masies i gorgs d'aigua on bruixes i bruixots es reunien als voltants del segle XVII i les pròpies esglésies d'origen medieval com Sant Esteve de Comià, Sant Martí de Boatella i Santa Maria de Salselles.

La Riera de Merlès és un espai natural on hi podem trobar peixos com la truita, el barb i la bagra. També una mostra d'amfibis com el tritó pirinenc, la salamandra i la granota. Rèptils com l'escurçó, el llangardaix verd i el comú, la sargantana cuallarga, i les serps verdes, blanca, llisa i la d'aigua. Els ocells lligats a aquest entorn aquàtic són la merla d'aigua i el blauet. També cal destacar-ne l'aligot vesper, el pigot negre i la becada. L'àguila daurada i el falcó pelegrí fan els seus nius a les cingles del Catllaràs on també hi és present el gall fer. Són de gran interés la papallona nocturna (Graellsia isabellae) i el cranc de riu.

També s'hi troben espècies botàniques característiques d'aquest hàbitat com romaní, timó, roure martinenc i pinassa, tota ella vegetació típica del Pre-Pirineu.

La Riera de Merlès és un afluent per l'esquerra del riu Llobregt, que desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià. Té una conca vessant de 173 Km2 amb una pluviositat mitjana de 880 mm. El cabal és estimat en uns 0'90 m3/s, i la seva superfície és de 19’5 Km. Té un regim plúvio-nival semblant al de l'alt Llobregat. En aquesta àrea estan controlats els aprofitaments hidràulics i la pesca, així com qualsevol altra activitat que pugui afectar a la llitera del riu o a la vegetació de la ribera.